Amor meu, tu ets la meua flor de presseguer, bonica, delicada, femenina, tendre…
Es un goig tan gran tenirte al meu costat, es un goig tan gran estimarte tant i sentirme tan estimat…
T’estimo amb tot el meu ser, tresoret de ma vida.
T’adorooooooooooo patxurineta del meu cor.
MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar –sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada –la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bela contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit.
Amb tot el meu amor per tu, Josep. T’estimo
testimo
DONA’M LA MÀ
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
L’irradiador del port i les gavines, Joan Salvat-Papasseit
Amb tot el meu cor per tu Montse. T’estimo