Natrosdos

 

Amor meu, tu ets la meua flor de presseguer, bonica, delicada, femenina, tendre…

Es un goig tan gran tenirte al meu costat, es un goig tan gran estimarte tant  i sentirme tan estimat…

T’estimo amb tot el meu ser, tresoret de ma vida.

T’adorooooooooooo patxurineta del meu cor.

novembre 3rd, 2008 at 14:29 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

MESTER D’AMOR

 

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l’amor perdura.

 

No besis, no, com l’esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa’t besar –sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

 

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l’oreig en ta galta?

Deixa’t besar, i en el pit,  a les mans,

amant o amada –la copa ben alta.

 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bela contrada.

Deixa’t besar

                        i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

 

 

La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit.

 

 

Amb tot el meu amor per tu, Josep. T’estimo

 

testimo

 

 

 

juny 4th, 2008 at 21:49 | Comments & Trackbacks (1) | Permalink

T’estimo amb tot el meu cor Montse

maig 28th, 2008 at 13:20 | Comments & Trackbacks (1) | Permalink

 DONA’M LA MÀ      

 

 

Dona’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                               bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

 

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;          

                      miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

 

Dona’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

 

ens portaran la salabror que amara,

a l’amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d’amar.

 

Dona’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                               bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

 

 

 

          L’irradiador del port i les gavines, Joan Salvat-Papasseit

 Amb tot el meu cor per tu Montse. T’estimo

maig 28th, 2008 at 6:53 | Comments & Trackbacks (1) | Permalink